En resposta a un sentiment generalitzat d'atenció inadequada per part del sector bancari a les necessitats de servei que tenen alguns col·lectius entre ells el de la Gent Gran, i la convicció que el tracte inadequat al qual ens referim, esdevé en maltractament tal com ho defineix l'OMS - "l'acció, única o repetida, o manca de resposta apropiada, que s'esdevé dins de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança i que produeixi dany o angoixa a una persona". Un equip del Grup d'Opinió Gent Gran, en col·laboració amb FATEC, ha redactat un informe, en el que, a més d'analitzar aspectes del maltractament, fan propostes realistes d'actuacions que poden pal·liar en gran part el problema que ens ocupa.

Hem de ser conscients que en el moment actual, és molt difícil que el sector bancari faci cas a una proposta en la línia que s'ampliï l'atenció presencial a oficines. Tampoc l'Administració, està en condicions d'exigir que a la banca que faci una tasca d'atenció personal, que la mateixa Administració ha deixat de fer ja fa temps, Sanitat, Ajuntaments, Generalitat, Hisenda, Policia i altres ja han derivat l'atenció personal a altres canals.

Sí que és factible que s'escoltin propostes, en el sentit de millorar o modificar algunes funcionalitats de les apps que s'utilitzen a la banca digital i als caixers, i que en paral·lel es promoguin línies d'informació i formació en utilització de les noves eines.

En el cas de les apps es tracta de fer versions simplificades, en les quals es poden suprimir una part de les funcionalitats que tenen, deixant només les imprescindibles per gestionar un compte corrent, una targeta de dèbit , o els rebuts per domiciliació de serveis. S'hauria d'incloure a l'aplicació un telèfon normal (no un 902) de marcada automàtica per a consultes sobre el funcionament de l'aplicació i ajuda per a algunes operacions.

Les aplicacions dels caixers en general són més clares, però també són millorables respecte a simplificar pantalles per aquells usuaris que poden tenir alguna dificultat en la seva utilització, com que el caixer pot discriminar la tipologia de client en el moment que s'identifica per entrar a operar, li pot oferir les opcions que més utilitza.

Tot això s'ha de complementar amb informació i formació a usuaris interessats a través d'associacions de persones grans, Centres Cívics i Casals de Gent Gran. Els bancs poden ajudar en el finançament a canvi de les corresponents campanyes de publicitat que es fa de les millores que han implantat.

S'ha de fomentar l'educació per a aquest tipus de relació en tots els àmbits abans mencionats, i impulsar un procés d'aprenentatge del bon tracte.

Per últim afegim que eficàcia i eficiència no estan renyides amb la bona educació però si amb sentiments de superioritat.

Aquest informe es pot consultar tot complet al següent document:

Evolució cap a un maltractament bancari a les persones grans (català).

Evolución hacia el maltrato de personas mayores (castellà).