Creiem que la gent gran ha de continuar tenint un paper actiu a la societat, per la nostra condició de ciutadans de ple dret que som i que no perdem al jubilar-nos i no com a mer posicionament social ni per una sobrevaloració de l’activisme, sinó com a fruit de la necessitat ètica que tots tenim de continuar aspirant a un major creixement personal i a continuar aportant a la societat allò de millor que tots tenim, especialment en el moment de la nostra maduresa, que és quan podem retornar molt del que hem après i hem rebut. Aquest paper actiu pot tenir moltes dimensions. En aquest sentit, creiem que quan hom es jubila ha de construir el seu projecte de vida per als anys que té per davant i ho ha de fer afrontant plenament la situació en què es troba i les seves possibilitats.

Més enllà dels límits que l’edat i l’economia li poden imposar, és absolutament lliure i disposa de tota la llibertat per decidir el seu projecte de vida. Aquest projecte passa per compaginar diferents facetes: la família, les amistats, la vida social, la cultura i l'intel·lecte, el creixement personal, el lleure creatiu, el seguiment de l’actualitat, el voluntariat i la participació associativa… Cadascú ha de saber trobar l’equilibri correcte. I com a col·lectiu amb historia personal, experiència i coneixements podem i devem ajudar a les següents generacions a organitzar la societat que es trobaran en jubilar-se, per tal de que respongui a les realitats i necessitats del moment, acompanyant-los en la seva recerca d’un futur nou, advertint-los d’antics errors, estimulant-los a perseverar, aportant el que ens demanin, respectant-los i animant-los sempre.